Com a projecte per a l’assignatura Pintura II he desembolupat un treball de pintura figurativa en forma de díptic al voltant de la noció de “naturalesa” i les connotacions que aquest terme ambigu i conflictiu comporta. La meva intenció és la de mostrar l’arbitrarietat del concepte, en tant que idea construïda culturalment.
En qualsevol enciclopèdia o diccionari, la definició normativa que es dona al concepte natura fa referència a tot allò que existeix a l'univers, i que no és artificial o imaginat. En el seu sentit més ampli, equival al conjunt del cosmos, de l'univers existent, i això abasta des de partícules subatòmiques fins als objectes astronòmics, incloent-hi la Terra, els éssers vius i els processos que s'hi relacionen. En general, dins d’aquesta definició, s’exclouen els objectes artificials i la intervenció humana. No obstant, no és l’ésser humà un component més de la “naturalesa”? No és l’homo sapiens un animal mamífer més que també neix, creix, es reprodueix i mor? Perquè és més “natural” el niu de qualsevol i no ho és l’arquitectura construïda per la mà de l’home?
La nostra societat contemporània, hereva de la visió moderna antropocèntrica del món, viu en un moment en què adjectius com “natural” o “ecològic” tenen connotacions positives, mentre que allò artificial o fet per l’home és valorat èticament com a incorrecte. Està, per exemple, més ben vist consumir medicaments homeopàtics o “naturistes” més que no pas fàrmacs de la medicina tradicional produïts industrialment. En l’actualitat, tant en forma de documentals, premsa groga o cinema de ficció, s’estan pronosticant constantment catàstrofes naturals devastadores produïdes arrel d’un presumpte canvi climàtic que ha de castigar a la raça humana pels seus actes moralment incorrectes i “antinaturals”. Són aquestes valoracions científiques reals o discursos moralistes de procedència cultural?
No és qüestió de negar el fet que l’activitat imprudent de l’home pugui tenir un impacte tant excessiu en l’ecosistema que acabi perjudicant-se a sí mateix. És qüestió d’admetre que el fet que determinades activitats humanes puguin ser contraproduents no significa que tot artifici humà sigui dolent mentre que allò que l’atzar natural genera de forma espontània ens aporti coses bones. Les bactèries que produeixen malalties i infeccions al nostre cos són del tot “natural”, i no per això són quelcom que es pugui considerar beneficiós. Per altra banda, els antibiòtics produïts en una indústria farmacèutica ens ajuden a curar malalties que durant més de dos mil anys han sigut la causa principal de mortalitat.
S’ha d’admetre doncs, que l’ésser humà viu en estreta dependència de les seves pròpies activitats de canvi i influència sobre el medi ambient i la matèria. Un ésser humà desprovist de roba, calçat, habitatge, medicaments i altres estris difícilment sobreviuria gaire temps en un entorn no modificat per la mà humana com la selva amazònica o el casquet polar antàrtic.
En la meva obra vull contraposar els conceptes natural i artificial, en un díptic de format apaïsat en què en una banda aparegui representada la naturalesa salvatge del bosc i en l’altre la naturalesa controlada per l’home, en forma d’hivernacle. El rerefons ideològic exposat anteriorment es manifesta de forma latent en el fet que la imatge juxtaposa dos ecosistemes vegetals contradictòriament oposats per la connotada fal·làcia de la naturalesa. És menys “naturalesa” l’ hivernacle que el bosc? L’ordre i l’activitat humana no són també una manifestació més de la natura? L’ intel·lecte humà no és també un producte casual del caos i l’atzar de la selecció natural darwiniana?
En qualsevol enciclopèdia o diccionari, la definició normativa que es dona al concepte natura fa referència a tot allò que existeix a l'univers, i que no és artificial o imaginat. En el seu sentit més ampli, equival al conjunt del cosmos, de l'univers existent, i això abasta des de partícules subatòmiques fins als objectes astronòmics, incloent-hi la Terra, els éssers vius i els processos que s'hi relacionen. En general, dins d’aquesta definició, s’exclouen els objectes artificials i la intervenció humana. No obstant, no és l’ésser humà un component més de la “naturalesa”? No és l’homo sapiens un animal mamífer més que també neix, creix, es reprodueix i mor? Perquè és més “natural” el niu de qualsevol i no ho és l’arquitectura construïda per la mà de l’home?
La nostra societat contemporània, hereva de la visió moderna antropocèntrica del món, viu en un moment en què adjectius com “natural” o “ecològic” tenen connotacions positives, mentre que allò artificial o fet per l’home és valorat èticament com a incorrecte. Està, per exemple, més ben vist consumir medicaments homeopàtics o “naturistes” més que no pas fàrmacs de la medicina tradicional produïts industrialment. En l’actualitat, tant en forma de documentals, premsa groga o cinema de ficció, s’estan pronosticant constantment catàstrofes naturals devastadores produïdes arrel d’un presumpte canvi climàtic que ha de castigar a la raça humana pels seus actes moralment incorrectes i “antinaturals”. Són aquestes valoracions científiques reals o discursos moralistes de procedència cultural?
No és qüestió de negar el fet que l’activitat imprudent de l’home pugui tenir un impacte tant excessiu en l’ecosistema que acabi perjudicant-se a sí mateix. És qüestió d’admetre que el fet que determinades activitats humanes puguin ser contraproduents no significa que tot artifici humà sigui dolent mentre que allò que l’atzar natural genera de forma espontània ens aporti coses bones. Les bactèries que produeixen malalties i infeccions al nostre cos són del tot “natural”, i no per això són quelcom que es pugui considerar beneficiós. Per altra banda, els antibiòtics produïts en una indústria farmacèutica ens ajuden a curar malalties que durant més de dos mil anys han sigut la causa principal de mortalitat.
S’ha d’admetre doncs, que l’ésser humà viu en estreta dependència de les seves pròpies activitats de canvi i influència sobre el medi ambient i la matèria. Un ésser humà desprovist de roba, calçat, habitatge, medicaments i altres estris difícilment sobreviuria gaire temps en un entorn no modificat per la mà humana com la selva amazònica o el casquet polar antàrtic.
En la meva obra vull contraposar els conceptes natural i artificial, en un díptic de format apaïsat en què en una banda aparegui representada la naturalesa salvatge del bosc i en l’altre la naturalesa controlada per l’home, en forma d’hivernacle. El rerefons ideològic exposat anteriorment es manifesta de forma latent en el fet que la imatge juxtaposa dos ecosistemes vegetals contradictòriament oposats per la connotada fal·làcia de la naturalesa. És menys “naturalesa” l’ hivernacle que el bosc? L’ordre i l’activitat humana no són també una manifestació més de la natura? L’ intel·lecte humà no és també un producte casual del caos i l’atzar de la selecció natural darwiniana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada