El cigró gairebé sempre ha estat sinònim de pobresa. El mateix succeeix amb el consum d'aquesta llegum, que si bé ha estat utilitzada amb certa profusió en l'Antiguitat és a partir del descobriment d'Amèrica, i com a conseqüència de l'arribada de la mongeta mexicana, quan el cigró entra en retrocés a nombroses regions d'Europa. Així, el consum del cigró es limitarà cada vegada més a les zones de producció i a un determinat entorn social: les classes populars.
L'expressió espanyola "por un garbanzo no se descompone una olla" fa referència, per citar un exemple, a la insignificança. Un altre concepte com la inadaptació o el no respecte de les normes es manifesta en l'expressió "en todo cocido siempre hay una garbanzo negro".
Una altra cita que revela la importància del cigró com a símbol de font alimentària i sustentadora és "mirar por el garbanzo", que fa referència a la necessitat de tenir cura l'origen de la nostra riquesa.
No menys important és la simbologia o relació del cigró amb la mort. Els grecs d'època clàssica menjaven cigrons en els banquets fúnebres. A la regió de Niça la tradició estableix menjar cigrons el dimecres de cendra, el divendres Sant i el dia de tots sants. La mateixa tradició existeix en nombrosos llocs d'Espanya durant el divendres Sant quan es menja el suculent potatge de cigrons.
L’obra cicer arietinum pretent donar èmfasi en un aliment sovintment inapreciat com és el cigró així canviant l’herència cultural del cigró tot creant un objecte natural creat per l’home on el seu preu, valor i material s’ennobleix així donant èmfasi en el fet de la creació de l’obra artística. Podríem dir que no s’ha borrat la càrrega simbòlica ja que hi és adscrita com a antagonista fins el punt en el que hi és visible com a caràcter irònic.
